El poder de la crítica és brutal, i els crítics han de tenir raons per a decidir avalar la teva obra. “Hola, sóc en Carles i sóc pintor, he, he” no és en absolut una raó de pes. Les raons sempre atenen a interessos creuats, i no tant personals, a menys que el galerista sigui el teu tiet.

L’aval de la crítica és una forma de negociació i no tant un elogi gratuït, no obstant, s’ha de lamentar que molts crítics tinguin la capacitat de judici artístic per sota de la d’un orangutan, i la supèrbia per sobre de qualsevol déu grec. De tenir qualsevol projecció real en el món artístic, no es dedicarien a la crítica i exercirien quelcom més tangible i productiu.

És temptador fer suposicions sobre com canviarien les coses si el món de l’art jugués una mica més net, i se’ns valorés adequadament. Però això és un cas hipotètic i idealista, però  en aquest bloc busquem una projecció pràctica i real, a més, les altres persones gairebé mai veuran el nostre treball de la mateixa forma que el veiem nosaltres. Més encara si s’hi juguen el seu negoci!

És important assumir que la primera raó a la que hem d’atendre per a resultar un xic influents, és el recurs de la recomanació: “Senyor/a, tal persona m’ha recomanat que parli amb vostè”. La persona de referència ja és un indicador que pots resultar una artista potencialment productiu. Normalment, els pintors coneixen als seus col·legues de professió, i entre ells s’ajuden en aquest tipus de recomanacions rutinàries. Si no teniu col·egues, teniu un problema afegit, antipàtics. Podeu començar per ser una mica més sociables.

La gran majoria de gent que ha triomfat en el món artístic no ho ha fet a porta freda, si no per recomanació, com en la majoria dels negocis; no cal dir la importància que te la capacitat social, carisma i honestedat de l’artista. El mèrit de guanyar concursos i sortir a la premsa, també son les claus per a rebre ofertes. És un fet el que ningú comença a fer negocis amb perfectes desconeguts, i per aquesta raó els mailings, books i currículums no tenen el menor efecte (en la gran majoria de casos), i la paperera és el seu destí immediat. Ara bé, tampoc no s’ha de cometre l’error de ser excessivament analític en aquest punt, doncs el mercat de l’art respon a moltes variables, i la sort hi és present sempre.

Una cosa si és certa: l’èxit d’un pintor és directament proporcional a la seva capacitat de promoció. Oblida’t d’entregar currículums, dossiers i CD’s. Parla clar, remena i mou-te!

El negoci de l’Art I i II han estat publicats al diari Menorca el 2 de Març del 2oo8